LA RESSONÀNCIA DE SCHUMANN

Ressonància Schumann és un conjunt de pics en la banda de freqüència extra baixa (ELF) de l'espectre radioelèctric de la Terra. Això és perquè l'espai entre la superfície terrestre i la ionosfera actua com una guia d'ona. Les dimensions limitades terrestres provoquen que aquesta guia d'ona actuï com cavitat ressonant per a les ones electromagnètiques en la banda ELF. La cavitat és excitada en forma natural pels llampecs, i també, atès que el seu setè sobretono se situa aproximadament en 60 Hz,influïxen les xarxes de transmissió elèctrica dels territoris que s'empra corrent altern d'aquesta freqüència. La freqüència més baixa, i al mateix temps la intensitat més alta, de la ressonància de Schumann se situa en aproximadament 7,83 Hz. Els sobretonos detectables s'estenen fins al rang de kilohercios. Aquest fenomen es diu així en honor de Winfried Otto Schumann, que va predir matemàticament la seva existència en 1952, a pesar de ser observada per primera vegada per Nikola Tesla i formar la base del seu esquema per a transmissió d'energia i comunicacions sense fil %[1] .