PONT

El Pont de Tacoma Narrows és un pont colgante de 1600 metres de longitud amb una distància entre suports de 850 m (el tercer més gran del món en l'època que va ser construído%[1] ). El pont és part de la carretera Washington State Route 16 en el seu pas a través de Tacoma Narrows de Puget Sound des de Tacoma a Gig Harbor, Washington, Amèrica del Nord. La primera versió d'aquest pont, apodado Galloping Gertie, va ser dissenyat per Clark Eldridge i modificat per Leon Moisseiff. En 1940, el pont es va fer famós pel seu dramàtic col·lapse estructural induït pel vent, esdeveniment que va quedar registrat en una filmació. El pont de reemplaçament es va inaugurar en 1950.

El col·lapse induït pel vent va ocórrer el 7 de novembre de 1940 a les 11.00, a causa d'un fenomen físic del sector de l'aeronàutica conegut com fluttering. Leonard Coatsworth, un conductor sorprès sobre el pont durant aquest esdeveniment, ho va relatar així: Tot just havia travessat les torres, el pont va començar a retorçar-se en forma violenta de costat a costat. Abans que pogués adonar-me, la inclinació es va fer de tal magnitud que vaig perdre el control del meu acte... Vaig frenar i vaig sortir del vehicle, i queia de cara sobre el paviment... Podia escoltar el so del formigó esquerdant-se... L'acte va començar a desplaçar-se de costat a costat de la ruta. Em vaig arrossegar sobre les meves mans i genolls durant 450 m fins a arribar a les torres... Estava molt agitat; els meus genolls estaven pelades i sagnaven, tenia les mans lastimadas i inflades d'intentar agarrar-me al paviment de ciment... Cap al final, em vaig arriscar a posar-me dempeus i córrer en petits trams... Una vegada que vaig arribar la seguretat del lloc de peatge vaig presenciar el col·lapse final del pont i com el meu acte es precipitava en el Narrows.

No es va perdre cap vida humana com a conseqüència del col·lapse del pont. Theodore von Kármán, director del Guggenheim Aeronautical Laboratory i renombrado estudiós d'aerodinàmica, va ser membre del comitè d'investigació del col·lapse. Von Kármán esmenta que l'estat de Washington no va poder cobrar una de les pòlisses de segur perquè l'agent d'assegurances s'havia embutxacat en forma fraudulenta els pagaments del segur. L'agent, Hallett R. French que representava a la Merchant's Fire Assurance Company, va ser acusat de frau per retenir les cosines corresponents a un valor assegurat de $800,000 dòlars. No obstant això el pont estava assegurat per diverses altres pòlisses que cobrien el 80% del valor de $5.2–milions de l'estructura. La majoria d'aquests van ser cobrats sense inconvenients.